Fases de la lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit de la Terra que té un efecte gravitatori sobre ell, que es pot veure clarament al mar o a les marees oceàniques. Al seu torn, la Terra té un impacte encara més gran sobre la Lluna, evitant que el satèl·lit giri al voltant del seu eix. La lluna sempre s'enfronta al nostre planeta amb un sol costat i, a causa de l'òrbita el·líptica, es pot il·luminar tant al 100% (amb lluna plena) com al 0% (amb lluna nova).
Fase de la lluna
La Lluna completa una revolució al voltant de la Terra en 27,3 dies i el seu període sinódic dura 29,5 dies (709 hores). Durant ell, el satèl·lit passa per 8 fases principals: de la lluna nova a la lluna plena, i després a la lluna vella. El límit entre la part il·luminada i la no il·luminada de la superfície lunar canvia constantment, per això un satèl·lit de la Terra pot semblar un cercle, un mes o una mitja lluna perfectes. I la línia que separa el territori il·luminat i no il·luminat s'anomena terminador.
La durada de la fase lunar és un valor variable i pot oscil·lar entre 3 i 4 dies. Cada mes, el satèl·lit terrestre està il·luminat pel Sol durant 14,77 dies i es manté a la foscor durant 14,77 dies. I això s'aplica a tota l'àrea de la Lluna, i no només al seu costat visible, girat cap a la Terra. El costat més llunyà de la Lluna s'il·lumina amb la mateixa freqüència, però no podem observar aquest fenomen des de la superfície terrestre.
Pel que fa al nombre de fases de la lluna, aquest és un valor condicional que difereix en diferents cultures. Per exemple, a Hawaii, tradicionalment es distingien 30 fases lunars, una per cada dia del mes. Però el model occidental és generalment acceptat al món, dividint el cicle lunar en 8 fases:
- Lluna nova. El satèl·lit està en línia amb el Sol i la Terra i no és visible des del nostre planeta. El costat visible de la Lluna està completament enfosquit, mentre que el costat més llunyà està completament il·luminat.
- La lluna nova. El satèl·lit comença a veure's al cel en forma de mitja lluna fina.
- Primer trimestre. En 3-4 nits, la Lluna apareix al cel en forma d'un mes i la il·luminació de la seva superfície augmenta gradualment fins al 50%.
- La lluna creixent. A mesura que avança el mes, el cos celeste es converteix gradualment en un cercle perfecte.
- Lluna plena. En aquesta fase, el costat del satèl·lit que mira cap a la Terra està completament il·luminat i s'observa al cel tota la nit.
- La lluna minvant. La part il·luminada comença a disminuir, al costat oposat a la que va augmentar durant el primer trimestre.
- Tercer quart. L'àrea de la superfície lunar il·luminada disminueix gradualment fins al 50%.
- Lluna Vella. Fase final del cicle, durant la qual el costat visible del satèl·lit es veu des de la Terra com una mitja lluna fina, després de la qual queda completament enfosquit i es torna a produir una lluna nova.
En diferents fases, les longituds de l'eclíptica del Sol i la Lluna difereixen en 0, 90, 180 i 270 graus. Això correspon a les quatre fases principals: lluna nova, lluna creixent, lluna plena i lluna minvant. A causa de l'òrbita eclíptica del satèl·lit, els seus canvis de fase s'observen en diferents punts de la Terra amb un lleuger retard. De mitjana, cada cicle principal (1 de cada 4) dura 7,38 dies o un quart de mes sinódic.
Per què necessitem un calendari lunar
Per a moltes religions del món, el calendari lunar és la base per determinar les vacances anuals, que sovint cauen en dates diferents. Un exemple clar és la Setmana Santa, que està lligada al calendari lunar i se celebra anualment en un ampli ventall de dates: del 4 d'abril al 8 de maig. Les fases de la lluna també s'utilitzen àmpliament en astrologia i esoterisme, fins i tot per escriure horòscops i prediccions.
Si parlem de la importància pràctica de les fases lunars, aleshores són més importants per a l'agricultura. El cicle determina en quin moment és millor organitzar la sembra, el reg i la collita. I això s'aplica a tots els cultius agrícoles: cereals, hortalisses i fruites. Finalment, el calendari lunar és necessari per llançar naus espacials que entren a l'òrbita de la Terra i més enllà. Si llanceu en una fase desfavorable, la gravetat del satèl·lit interferirà amb el vol, i viceversa.
En resum, podem dir que només hi ha dues fases lunars absolutes: lluna nova i lluna plena. La resta de fases són intermèdies i només reflecteixen una transició gradual de zero a cent per cent d'il·luminació del satèl·lit terrestre. Segons la investigació, la Lluna afecta no només el flux i el reflux, sinó també la vida de tots els éssers vius a la Terra. Per tant, el calendari lunar és important no només des del punt de vista esotèric o religiós, sinó també des del punt de vista pràctic!
